Aquesta setmana celebrem el dia mundial de la poesia i ho fem llegint poemes. La Marta Palací i la Clara Profitós de 6è han participat a l'acte que s'ha celebrat al centre cívic de Balaguer. Nens i nenes de les diferents escoles, instituts i persones adultes que estudien català, ens van oferir un repertori variat de poesia, acompanyats per la música d'alumnes i professors de l'Escola municipal de música.
La Clara i la Marta acompanyades de la guitarra de l'Adrià Berrocal.
Les felicitem per la seva eloqüència i per haver-nos fet arribat l'encant de la poesia.
Cloenda de l'acte amb tots els participants.
Títol: Cançó de saltar corda.
Autora: Maria-Mercè Marçal
Il·lustradora: Judit Morales
Localització. P I1 MAR
Aquest és el poema de la Maria Mercè Marçal que ha recitat la Clara Profitós.
Títol: Cançó de saltar corda.
Autora: Maria-Mercè Marçal
Il·lustradora: Judit Morales
Localització. P I1 MAR
Aquest és el poema que va recitar la Marta Palací.
POESIA
Una fada encantadora
va buscant amics i amigues
pels carrers de tot el món,
per la Pampa i la sabana,
per la Xina i el Japó,
i ha arribat a casa nostra
com un esclat de colors.
Du faldetes de boirina,
campanetes, mocadors,
collarets de pasta fina
i un grapat de bon humor.
És tendreta,
amorosa,
delicada
i atrevida.
És dolceta,
capritxosa,
descarada,
divertida...
Pot ser grisa,
esguitosa,
també trista,
melancòlica
o festiva.
Pot ser així com tu vulgues
i el seu nom és
Poesia.
"Poesies amb suc"
MARIA DOLORS PELLICER
Poemes a la ràdioProperament escoltareu per ràdio Balaguer més poemes amb motiu també del dia de la poesia i de l'arribada de la primavera.
La Noèlia Sànchez de 6è recitant a la ràdio aquest poema de Lola Cases.
REVETLLA
Fanalets
que brillen
i guarneixen
la nit.
LA lluna
s'ho mira
i el sol
s'ha adormit.
Un xarrup de cava,
coca de fruita
i pinyons,
coets, petards
i bengales...
Xivarri
i grapats d'emocions!
Ja arriba el sarau.
La gents es desvetlla
(és nit de revetlla).
L'orquestra s'anima
i es posa a tocar.
Berta,
boniqueta,
vols, amb mi ballar?
Lola Cases.
L'Aida Marcelino va recitar el conegut poema de Joan Maragall.
LA SARDANA
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb midava lenta oscil·lant.
Ja es decanta a l'esquerra i vacil·la,
ja volta altra volta a la dreta dubtant
i se,n torna i retorna intranquil·la,
com mal orientada agulla d'iman.
Fixa's un punt i es detura com ella ...
del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
Joan Maragall.
