diumenge, 29 de setembre de 2013

Caminar per ser feliç.

El mestre de les xiruques.




Títol: Caminar per ser feliç. El mestre de les xiruques.
Autor: Lluís Garrofé amb Josep Ramon Ribé.
Editorial: Pagès Editors. Lleida, 2013.

Avui us vull recomanar un llibre molt especial que es va presentar aquest divendres 27 de setembre a l’ajuntament de Balaguer.

Molts coneixeu el senyor Lluís Garrofé. Va ser mestre de la nostra escola durant vint-i-cinc anys i ja en fa una vintena que es va jubilar, però sempre ha estat al nostre costat.
L’escola Gaspar de Portolà és la seva escola i la continua estimant.

En Lluís Garrofé és un mestre d’escola i un mestre d’esplai, de travesses, de colònies, d’estades. El Lluís Garrofé va fundar el grup d’esplai de la nostra escola. Aquest grup de monitors i monitores que us preparen les sortides dels dissabtes, les estades en temps de vacances, les colònies i la festa major.
El Lluís és un gran caminador i excursionista, ha assolit rècords insòlits i ha merescut el reconeixement per les seves fites, com haver pujat tots els pics de més de 3000 metres del Pirineu.
En Lluís Garrofé és una persona que li agrada fer feliç les altres persones, per això amb vuitanta-un anys us continua dedicant part del seu temps i per això sobre tot, és una persona solidària i amb un gran cor.
A mitjans del mes que ve, a l’octubre el Lluís farà 82 anys i com ja es costum en ell, celebrarà de nou el seu aniversari pujant a la Pica d’Estats. El cim més alt de Catalunya 3.143 metres.

Quan llegiu el seu llibre us ajudarà a coneixe’l una mica més i a compredre quines sòn les coses importants de la vida. Ens diu:

“La passió per l’excursionisme neix de la necessitat que els alumnes descobreixin el seu entorn, però el percentatge més elevat de la meva afecció ve d’aquestes sortides escolars”.

“El grup ha de ser solidari, no importa el temps”.

“La maduresa m‘ha vingut per la satisfacció que han tingut els alumnes i això no ho pots deixar”.

“De les últimes coses que deixaré en aquesta vida serà treballar amb persones, especialment amb infants i joves. Perquè encara ara, quan em veuen a l’esplai, els nens em preguntes: - Què, quan anirem d’excursió?.  I això no té preu".

Gràcies Lluís per aquest llibre, pel teu mestratge i el teu suport. 
Plegats, continuarem fent via.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada